Papers
URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/20.500.14439/4201
Examinar
Enviaments recents
Ítem Els espais no urbanitzats: medi natural, paisatge i lleure. Papers, 11(1992-04-01) Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona; Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de BarcelonaÍtem Planejament i àmbit territorial. Papers, 2(1991-05-01) Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona; Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de BarcelonaÍtem Planejament estratègic i actuació urbanística. Papers, 1(1991-05-01) Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona; Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de BarcelonaÍtem Indicadors estadístics municipals. Papers, 30(1998-09-01) Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona; Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de BarcelonaEl present treball pretén, contribuir al coneixement de la realitat metropolitana de Barcelona, aplegant i ordenant en una sola publicació de fàcil consulta algunes de les informacions bàsiques i paràmetres més rellevants en què es manifesta la configuració i l'evolució de l'espai metropolità. Com a àmbit de referència s'ha considerat el dels 163 municipis que conformen la Regió o Àmbit metropolità establert pel Pla Territorial General de Catalunya, al qual s'estenen avui les principals dinàmiques demogràfiques, econòmiques i urbanístiques de l'aglomeració de Barcelona. S'ha optat per un recull selectiu de dades de nivell municipal -el màxim detall disponible per a la majoria d'informacions estadístiques- i la seva elaboració en forma d'indicadors i de gràfics. Així, s'ha buscat no tant l'exhaustivitat de les xifres com la seva intencionalitat i utilitat, per tal de facilitar-ne les comparacions i les interpretacions. També s'ha tingut en compte que es tractés de les dades més recents en cada tema, i que fossin disponibles per a tots els municipis de l'àmbit considerat.Ítem Ciutats enfront l'emergència climàtica: claus per una transició justa. Papers, 65(2023-09-01) Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona; Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona“Papers 65” reflexiona sobre les implicacions de l’acció climàtica urbana desplegada fins al moment i les possibilitats de futur. El repte de la transició climàtica és majúscul, ja que cal una acció efectiva que sigui ràpida, ambiciosa i d’ample abast; però alhora és prioritari plantejar solucions climàtiques justes i situades en cada context. Aquest número agrupa treballs que posen el focus en les injustícies socials i ambientals que pot comportar aquesta transició en el context de les àrees urbanes, així com les possibles oportunitats emergents, per tal de fomentar així transicions climàtiques justes que siguin veritablement transformadores.Ítem Reptes i oportunitats de la infraestructura verda metropolitana. Papers, 64(2021-12-01) Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona; Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona“Papers 64” identifica els reptes i les oportunitats que ofereix actualment la implementació del concepte d’infraestructura verda metropolitana. El monogràfic fa una aposta clara per la introducció, en el planejament urbanístic i territorial, d’una infraestructura verda multifuncional que permeti proveir la metròpoli d’un seguit de serveis ecosistèmics essencials que millorin la qualitat de vida dels ciutadans i garanteixin el desenvolupament d’una economia més circular i sostenible. Segons els autors, aquest canvi de paradigma és imprescindible perquè les ciutats puguin desplegar els Objectius de Desenvolupament Sostenible i mitigar els efectes del canvi climàtic, fent servir alhora nous criteris i mètodes innovadors per al planejament de les ciutats en relació amb les seves metròpolis, a més d’una ferma voluntat política.Ítem Metròpolis, vulnerabilitat urbana i polítiques de millora de barris. Papers, 63(2020-12-01) Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona; Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de BarcelonaEl monogràfic, format per dotze articles, s’obre amb una panoràmica que cartografia l’agenda de les polítiques urbanes enfront de la vulnerabilitat, des de l’escala europea a la municipal, al llarg dels anys recents. Es despleguen, tot seguit, tres articles que tracten la dimensió empírica de la vulnerabilitat socioresidencial: en el conjunt de l’estat i, més en concret, a les metròpolis de Madrid i de Barcelona. És remarcable aquí la presentació del nou índex de vulnerabilitat urbana (IVU), millorat i actualitzat, elaborat per l’equip de cohesió social i urbana de l’IERMB, i utilitzat com a eina clau per a l’anàlisi del cas de Barcelona i les seves pautes de persistència, concentració i complexitat. El segon bloc d’articles s’endinsa de ple en les polítiques, i s’hi desenvolupen anàlisis detallades de programes de rehabilitació urbana i plans de barris en diferents àmbits territorials. Aquesta part del monogràfic es tanca amb una reflexió sobre la necessitat de fer emergir les polítiques de barris en l’àmbit metropolità, com a instruments de redistribució i construcció de justícia espacial. El monogràfic culmina a peu de carrer: amb dos articles que aporten llum sobre resultats concrets derivats de pràctiques urbanes en diversos barris vulnerables de Barcelona i la seva àrea metropolitana.Ítem Temps i territori: les polítiques de temps de les ciutats. Papers, 49(2008-12-01) Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona; Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de BarcelonaÍtem La mobilitat quotidiana a Catalunya. Papers, 48(2008-02-01) Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona; Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de BarcelonaEl monogràfic que presentem s’estructura en set articles, un per a cada un dels àmbits de planejament del Pla territorial de Catalunya, a més d’unes notes metodològiques que han d’ajudar a comprendre el procés de confecció de l’Enquesta i els principals paràmetres per a la seva anàlisi. Cada un dels territoris considerats ha estat assignat a un especialista que, partint de les dades que proporciona l’EMQ 2006, ha analitzat els hàbits de mobilitat de les persones en el territori.Ítem El repte del paisatge en àmbits metropolitans. Papers, 47(2008-02-01) Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona; Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de BarcelonaÍtem Habitatge i mobilitat residencial: primeres dades de l'enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya, 2006. Papers, 46(2007-09-01) Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona; Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de BarcelonaEl número papers 46 que el lector té a les mans és el primer informe que recull dades de l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya, 2006. Tal com s’havia fet en l’edició del 2000, s’han escollit dos temes de plena actualitat i de gran importància social, l’habitatge i la mobilitat residencial, i se n’ha fet una anàlisi a escala de la regió metropolitana i de la província de Barcelona, desagregada territorialment en quatre àmbits interns (Barcelona ciutat, Primera corona metropolitana, Segona corona metropolitana i resta de la província de Barcelona). A més, tenint en compte que aquesta és la cinquena edició de l’Enquesta per a aquests territoris, sempre que ha estat possible s’han valorat les dades de forma diacrònica, aconseguint així que, més enllà de marcar conjuntures, els resultats obtinguts formin part d’una dinàmica d’evolució que permet valorar-los de manera més precisa. Com a complement d’aquesta primera anàlisi de resultats, el monogràfic conté dos annexos que ajuden a situar la informació sobre el tema principal i a contextualitzar la font estadística d’on provenen les dades. En un primer annex, es recullen les taules estadístiques complementàries al text, que tant donen suport a les figures inserides en l’anàlisi com aporten informació addicional que no s’ha cregut imprescindible de detallar en el text. El segon annex està dedicat a la font que proporciona les dades, l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població; s’hi detallen les característiques tècniques i metodològiques de l’edició del 2006, així com una àmplia explicació del procés de construcció de la mostra.Ítem Polígons d'activitat econòmica: tendències de localització i accessibilitat. Papers, 45(2007-06-01) Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona; Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de BarcelonaÍtem Planificación de infraestructuras y territorio: el arco mediterráneo. Papers, 44(2007-04-01) Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona; Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de BarcelonaÍtem El urbanismo municipal en España. Papers, 43(2005-06-01) Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona; Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de BarcelonaAquest número de la col·lecció Papers. Regio Metropolitana de Barcelona està dedicada a la pràctica de l'urbanisme municipal a Espanya, abordada des de les opinions dels que, en els darrers 25 anys, han treballat en la confecció i realització de plànols i projectes des de diferents punts del país i per a diferents àmbits territorials. La pràctica de l'urbanisme municipal sovint s'ha analitzat a partir d'un estudi de realitzacions, més o menys quantificat. Però nosaltres hem optat, aquesta vegada, per donar la paraula als professionals que diàriament s'enfronten a la necessitat de proposar solucions per contribuir a l'evolució de les ciutats ia l'encaix de tots els usos que la societat demana sobre un territori sovint limitat i ja ple de Múltiples activitats. Per això, Amador Ferrer, coordinador del treball, s'ha entrevistat amb vint professionals que treballen en qüestions d'urbanisme municipal, tant des de la pràctica lliure de la professió com des de l'assumpció de llocs de responsabilitat a l'administració local o autonòmica. Després d'una introducció del coordinador, en què traça una perspectiva de l'evolució de l'urbanisme municipal des de l'inici de la democràcia i planteja els reptes i els problemes a què es pot enfrontar en un futur, es presenten les vint entrevistes a professionals. Cadascuna està precedida per un currículum breu de l'entrevistat i una imatge d'un projecte de planejament que il·lustra la seva trajectòria. El treball monogràfic que avui presentem es clou amb un epíleg a càrrec de Manuel de Solà-Morales, que des de la pràctica professional i la docència ha desenvolupat tant teoria com pràctica sobre la realització de plànols municipals d'ordenació urbana.Ítem Las grandes ciudades españolas en el umbral del siglo XXI. Papers, 42(2004-09-01) Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona; Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de BarcelonaÍtem L'ordenació del litoral català. Papers, 41(2004-07-01) Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona; Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de BarcelonaÍtem Estructura del mercat de treball. Papers, 40(2003-11-01) Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona; Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de BarcelonaÍtem Estratègies territorials a les regions catalanes. Papers, 39(2003-06-01) Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona; Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de BarcelonaÍtem Els nous reptes de la mobilitat a la regió de Barcelona. Papers, 38(2003-03-01) Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona; Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de BarcelonaRegio Metropolitana de Barcelona ha volgut dedicar aquest volum a l'anàlisi de la mobilitat de l'àrea barcelonina a partir de diverses aproximacions. Així, els dos primers articles tracten la mobilitat des del punt de vista de la demanda. El primer d'ells, a càrrec de Joan Lopez, analitza les motivacions de la mobilitat de les persones i les seves conseqüències socials i territorials, mentre que el segon, de Francesc Robusté, se centra en les mercaderies i en la contraposició d'interessos dels diversos agents que intervenen en la seva distribució a les àrees urbanes. Tots dos articles, a més de descriure els fenòmens respectius, ofereixen propostes de tractament de les disfuncions i problemes que plantegen. Els tres articles següents, per la seva banda, tracten la mobilitat des del punt de vista de l'oferta. Les infrastructures i serveis de transport constitueixen les respostes als requeriments de mobilitat que plantegen ciutadans i mercaderies, si bé sovint, ja sigui de manera intencionada o no, no es corresponen exactament amb aquestes demandes. El primer d'aquests articles, de Robert Verges, dibuixa el marc general de les infrastructures viàries, ferroviàries i aèries de la regió metropolitana de Barcelona, tot destacant la importància de la coordinació entre els diversos miljans per optimitzar el nivell de servei. El segon treball d'aquest grup, a càrrec de Manel Larrosa, se centra en les infrastructures viàries, analitzant la seva dotació no únicament des de la perspectiva de la seva capacitat bruta, sinó tambe de l'articulació de les diverses xarxes viàries. L'article d'en Jordi Prat, per la seva banda, destaca el paper que el Pla Director d'Infrastructures 2001-2010 ha d'exercir com a resposta des de l'àmbit ferroviari a la demanda de transport al territori metropolità de Barcelona. Finalment, l'article de Juli Esteban, coordinador del volum, recull els elements aportats en els treballs anteriors per destacar la importància del planejament i l'ordenació del territori a l'hora de racionalitzar i ajustar la forma i el volum que adopten tant la mobilitat com les infrastructures de transport.Ítem Grans aglomeracions metropolitans europees. Papers, 37(2002-06-01) Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona; Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de BarcelonaL'objectiu d'aquest informe és aproximar-se al coneixement de l'estructura urbana europea i, en concret, dels seus pols principals, les aglomeracions metropolitanes originades per l'expansió urbanística i funcional de les ciutats tradicionals més enllà dels seus termes administratius. Avui són aquests grans conjunts urbans els que concentren la major part de la població i de les activitats, els que aglutinen i dinamitzen els respectius entorns regionals i nacionals, i els que operen com a nodes d'una xarxa mundial de relacions cada vegada més interconnectada. La diversitat de denominacions per a descriure aquests conjunts (àrees, conurbacions, regions, aglomeracions, metròpolis ...) il·lustra ja la complexitat del fenomen i les dificultats d'abordar-lo amb plantejaments homogenis i d'abast universal. Els nombrosos estudis sobre la qüestió i la seva varietat d'enfocaments conceptuals i metodològics (criteris físics, socioeconòmics, funcionals, administratius, etc.) ho confirmen a bastament. La finalitat d'aquest estudi se circumscriu a la identificació de les concentracions urbanes europees, la seva delimitació física i la corresponent determinació de les seves dimensions bàsiques. A més de I'interès propi que això ja té per a unes primeres comparacions entre les diferents realitats urbanes, constitueix un pas previ imprescindible per a d'altres possibles estudis més complets.