L'impacte de la COVID-19 en el sistema residencial de la metròpoli de Barcelona en el 2020: sistema d'indicadors

Abstract

El treball s’ha estructurat en quatre capítols, a més d'una introducció, unes conclusions, un recull de referències bibliogràfiques i, finalment, els annexos. Després d’aquesta introducció, en el primer capítol, es contextualitza la crisi contemporània d’accés a l’habitatge a la que s’ha fet referència, un fenomen estructural que, com s’ha anat veient en altres treballs de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB), ha anat acompanyat, més recentment, d’un augment de les llars que viuen de lloguer. En el segon capítol, l’anàlisi es focalitza en les polítiques extraordinàries que s'han desplegat recentment en matèria d'habitatge. D’una banda, la Llei 11/2020, del 18 de setembre, de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge i, de l’altra, el conjunt de mesures extraordinàries desplegades, principalment pel govern de l’Estat, des de la declaració de l’estat d’alarma per contenir la pandèmia. Finalment, es realitza un balanç de les repercussions d'aquestes polítiques a la metròpoli de Barcelona. Cal avançar que, malgrat l’esforç i l’impacte de les mesures desplegades per moltes administracions locals, en aquests moments no es disposa d’un recull exhaustiu de totes elles. Així doncs, tan sols s’han apuntat algunes de les més destacades a les que s’ha tingut accés, principalment a partir de la informació facilitada per l’Ajuntament de Barcelona. En el tercer, es tracten les dinàmiques recents en el mercat de l'habitatge, tant en la modalitat de compravenda com de lloguer. Així mateix, es presenta l’evolució del sector de l’edificació residencial, en el segment d’obra nova i en el camp de la rehabilitació. En el quart capítol s’analitza l’impacte de la COVID-19 sobre alguns dels principals aspectes referents a l’evolució de la població i la satisfacció de les necessitats residencials. Així, s’entra a estudiar els components del creixement demogràfic i els canvis en la percepció de l'espai residencial. Finalment, però no menys important, es dediquen dos epígrafs a analitzar l’evolució de l’exclusió residencial a partir de la informació dels llançaments i de les meses d’emergència.