Envelliment i habitatge. La dimensió econòmica i socioassistencial de l’autonomia residencial de les persones grans: perspectives de futur a l’àmbit metropolità

Abstract

El present treball apunta en aquesta línia integradora de temes i prospectiva en l’enfocament. Estudiarà l’evolució futura d’un pilar fonamental de la vida de les persones grans com és la seva autonomia residencial. L’autonomia residencial implica, en essència, la possibilitat de que les persones puguin desenvolupar la seva vida normal de manera independent. Un primer nivell d’aquesta autonomia es basa en la combinació d’autonomia familiar més estabilitat en la relació amb l’habitatge. A més aquesta independència residencial ha de ser sostenible econòmicament i no requerir un sobreesforç financer. I finalment és necessari un estat de salut que afavoreixi aquesta autonomia, així como un habitatge amb la suficient qualitat, especialment pel que fa a la absència de barreres i altres impediments a la mobilitat. En aquest estudi s’avaluarà com el procés d’envelliment progressiu de la població de l’Àmbit Metropolità interactua amb aquestes quatre dimensions de l’autonomia vital de les persones grans: coresidència familiar; forma de tinença de l’habitatge; esforç econòmic de l’habitatge; salut, mobilitat i qualitat de l’habitatge.